I. INTRODUCCIÓ. II. PRICIPIS CONSTITUCIONALS SOBRE FINANÇAMENT AUTONÒMIC. 1. ELS PRINCIPIS D'AUTONOMIA I DE CORESPONSABILITAT FISCAL. 2. EL PRINCIPI DE COORDINACIÓ I LA COMPETÈNCIA ESTATAL SOBRE LA HISENDA GENERAL. 3. EL PRINCIPI DE SOLIDARITAT. 4. EL PRINCIPI D'IGUALTAT. 5. EL PRINCIPI DE TERRITORIALITAT. III. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS...

I. INTRODUCCIÓ. II. PRICIPIS CONSTITUCIONALS SOBRE FINANÇAMENT AUTONÒMIC. 1. ELS PRINCIPIS D'AUTONOMIA I DE CORESPONSABILITAT FISCAL. 2. EL PRINCIPI DE COORDINACIÓ I LA COMPETÈNCIA ESTATAL SOBRE LA HISENDA GENERAL. 3. EL PRINCIPI DE SOLIDARITAT. 4. EL PRINCIPI D'IGUALTAT. 5. EL PRINCIPI DE TERRITORIALITAT. III. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS RECURSOS I LES LLEIS DE PRESSUPOSTOS DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES. 1. RECURSOS AUTONÒMICS. 1.1. RECURSOS PROPIS AUTONÒMICS: JURISPRUDÈNCIA SOBRE IMPOSTOS I RECÀRRECS. 1.2. RECURSOS TRANSFERTIS. 2. LLEIS AUTÒNOMIQUES DE PRESSUPOSTOS. IV. RÈGIMS ESPECIALS CANARI I BASC.

- Ver todo el sumario -

I. INTRODUCCIÓ. L'ESCASSETAT DE RESOLUCIONS JUDICIALS. QUÈ ENTENEM PER "CONSELLS DE L'AUDIOVISUAL" Y QUÈ ÉS EL CONTROL DE CONTINGUTS. II. LA NATURALESA DEL CONSELL COM A AUTORITAT ADMINISTRATIVA INDEPENDENT I EL SEU FONAMENT CONSTITUCIONAL. 1. ELS PERFILS GENERALS DELS CONSELLS DE L'AUDIOVISUAL. 2. LA JURISPRUDÈNCIA DEL CONSELL...

I. INTRODUCCIÓ. L'ESCASSETAT DE RESOLUCIONS JUDICIALS. QUÈ ENTENEM PER "CONSELLS DE L'AUDIOVISUAL" Y QUÈ ÉS EL CONTROL DE CONTINGUTS. II. LA NATURALESA DEL CONSELL COM A AUTORITAT ADMINISTRATIVA INDEPENDENT I EL SEU FONAMENT CONSTITUCIONAL. 1. ELS PERFILS GENERALS DELS CONSELLS DE L'AUDIOVISUAL. 2. LA JURISPRUDÈNCIA DEL CONSELL CONSTITUCIONAL FRANCÈS. LA INEXISTÈNCIA DE SENTÈNCIES DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL ESPANYOL SOBRE LA MATÈRIA. III. JURISPRUDÈNCIA SIGNIFICATIVA A L'ENTORN DE RESOLUCIONS ADMINISTRATIVES DE CONTROL DE CONTINGUTS. 1. INEXISTÈNCIA DE DECISIONS JUDICIALS. 2. LES RESOLUCIONS JUDICIALS QUE ENJUDICIEN DECISIONS ADMINISTRATIVES RELATIVES AL CONTROL DE CONTINGUTS. 2.1. INTRODUCCIÓ. ÀMBIT DE L'ESTUDI. 2.2. EL CONTROL DEL CONTINGUT DE LA PROGRAMACIÓ. 2.2.1. INTRODUCCIÓ. EL PUNT DE PARTIDA DE LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ. 2.2.2. EL DRET DELS ESPECTADORS A CONÈIXER LA PROGRAMACIÓ PREVISTA. 2.3. EL CONTROL DEL CONTINGUT DE LA PUBLICITAT. 2.3.1. INTRODUCCIÓ. 2.3.2. EL LÍMIT TEMPORAL. A) PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA. B) LA QÜESTIÓ DE LES "EUROCLAQUETES". 2.3.3. LA PUBLICITAT QUE INTERROMP LES OBRES AUDIOVISUALS. 2.3.4. LA PUBLICITAT PROHIBIDA O RESTRINGIDA PER MOTIUS DE SALUT O SEGURETAT. A) LA NOCIÓ DE PUBLICITAT PROHIBIDA O RESTRINGIDA. B) LA DETERMINACIÓ JUDICIAL DE LA CONNEXIÓ ENTRE LA IMATGE EMESA I EL PRODUCTE AMB PUBLICITAT PROHIBIDA. 2.4. CONCEPTES JURÍDICS INDETERMINATS I ACTIVISME JUDICIAL. 2.4.1. LA CULPABILITAT EN LES INFRACCIONS ADMINISTRATIVES DE PROGRAMACIÓ O PUBLICITAT IL·LÍCITES. 2.4.2. EL CESSAMENT EN L'EMISSIÓ D'ANUNCIS I ELS CRITERIS DELS TRIBUNALS.

- Ver todo el sumario -

1. Introducción. 2. El problema: justicia constitucional y democracia. 3. Estado de la cuestión en la teoría constitucional norteamericana. 4. La variable del federalismo: tres tesis. 5. Primera tesis: la conexión histórica entre federalismo y justicia constitucional, y la variabilidad del grado de deferencia judicial. 6. Segunda tesis:...

1. Introducción. 2. El problema: justicia constitucional y democracia. 3. Estado de la cuestión en la teoría constitucional norteamericana. 4. La variable del federalismo: tres tesis. 5. Primera tesis: la conexión histórica entre federalismo y justicia constitucional, y la variabilidad del grado de deferencia judicial. 6. Segunda tesis: el federalismo como elemento de problematización ...

- Ver todo el sumario -

1. Contexto y justificación de la Ley del Parlamento de Cataluña 3/1998, de 27 de febrero, de la intervención integral de la administración ambiental (LIIAA). Antecedentes y actividades sometidas. Significado y alcance del concepto medio ambiente. Principios de aplicación a las actividades sometidas a la LIIAA. Intervención de...

1. Contexto y justificación de la Ley del Parlamento de Cataluña 3/1998, de 27 de febrero, de la intervención integral de la administración ambiental (LIIAA). Antecedentes y actividades sometidas. Significado y alcance del concepto medio ambiente. Principios de aplicación a las actividades sometidas a la LIIAA. Intervención de los poderes públicos en la actividad económica desde la perspectiva medioambiental. 2. Marco constitucional. Concurrencia de derechos constitucionales: derecho de propiedad, libertad de empresa, función social de la propiedad, protección de la salud, protección del medio ambiente, derecho a la intimidad personal y familiar (STEDH de 9 de diciembre de 1994, asunto López Ostra contra España). Distribución competencial: Estado, Generalidad, entidades locales. Principios y normas comunitarias de aplicación. 3. La LIIAA. Posición de la Ley en el ordenamiento. Relación con otra normativa concurrente y con las normas técnicas. Entrada en vigor y disposiciones transitorias. Régimen jurídico de las técnicas de intervención. 4. Las medidas de restitución del orden jurídico. Las actividades clandestinas. La clausura. El procedimiento sancionador y la suspensión. Procedimiento para decretar la clausura, la revocación del acto por ineficacia sobrevenida, y la suspensión en un procedimiento sancionador.

- Ver todo el sumario -

I. LA COMPLEXITAT DE DETERMINACIÓ DEL CONCEPTE DE RESIDU EN EL DRET COMUNITARI EUROPEU. II. L'AMPLIACIÓ DEL CONCEPTE DE RESIDU AMB LA SENTÈNCIA, DE 7 DE SETEMBRE DE 2004, DEL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA DE LA UNIÓ EUROPEA. III. EL DRET ALEMANY I ELS PROBLEMES JURÍDICS QUE AQUESTA NOVA INTERPRETACIÓ PLANTEJA. 1. EL CONCEPTE DE RESIDU EN EL...

I. LA COMPLEXITAT DE DETERMINACIÓ DEL CONCEPTE DE RESIDU EN EL DRET COMUNITARI EUROPEU. II. L'AMPLIACIÓ DEL CONCEPTE DE RESIDU AMB LA SENTÈNCIA, DE 7 DE SETEMBRE DE 2004, DEL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA DE LA UNIÓ EUROPEA. III. EL DRET ALEMANY I ELS PROBLEMES JURÍDICS QUE AQUESTA NOVA INTERPRETACIÓ PLANTEJA. 1. EL CONCEPTE DE RESIDU EN EL DRET ALEMANY. 2. L'ABAST DE LA DIRECTIVA EUROPEA DE RESIDUS EN EL DRET ALEMANY. 3. PROBLEMES JURÍDICS QUE LA NOVA INTERPRETACIÓ DEL CONCEPTE DE RESIDU PLANTEJA I POSICIONAMENT DOCTRINAL. IV. CONCLUSIONS. V. BIBLIOGRAFIA.

- Ver todo el sumario -

1. Un punto de partida complicado: El "doble listado" y la "doble cláusula residual". 2. Una evolución problemática: el Estatuto "de segunda generación". 3. ¿Una primera respuesta? Un Estatuto de Autonomía para el Estado. 4. La simplificación del modelo: la cláusula general de asunción competencial residual....

1. Un punto de partida complicado: El "doble listado" y la "doble cláusula residual". 2. Una evolución problemática: el Estatuto "de segunda generación". 3. ¿Una primera respuesta? Un Estatuto de Autonomía para el Estado. 4. La simplificación del modelo: la cláusula general de asunción competencial residual. 5. Vías alternativas de simplificación del modelo. 6. Por fin, la opción política.

- Ver todo el sumario -

1. INTRODUCCIÓ. 2. CONTEXT INSTITUCIONAL. 3. UNA MICA D'HISTÒRIA. 4. ELS DOS ENFOCAMENTS. 5. L'ENFOCAMENT MONETARI. 6. LA NATURALESA DE LES DIFERÈNCIES ENTRE ENFOCAMENTS. 7. ALGUNES DADES I CONSIDERACIONS ADDICIONALS. 8. REFLEXIÓ GENERAL. 9. COMENTARI FINAL. APÈNDIX 1. IMPUTACIÓ D'INGRESSOS I DESPESES DE LA TEORIA DE LA HISENDA PÚBLICA....

1. INTRODUCCIÓ. 2. CONTEXT INSTITUCIONAL. 3. UNA MICA D'HISTÒRIA. 4. ELS DOS ENFOCAMENTS. 5. L'ENFOCAMENT MONETARI. 6. LA NATURALESA DE LES DIFERÈNCIES ENTRE ENFOCAMENTS. 7. ALGUNES DADES I CONSIDERACIONS ADDICIONALS. 8. REFLEXIÓ GENERAL. 9. COMENTARI FINAL. APÈNDIX 1. IMPUTACIÓ D'INGRESSOS I DESPESES DE LA TEORIA DE LA HISENDA PÚBLICA. APÈNDIX 2. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.

- Ver todo el sumario -